Els papes no sé, però la Laureta pot anar així a la rua de carnaval de Platja d’Aro (per dir alguna cosa):

Disfressa Star Wars per bebès

Si algú es vol apuntar el tanto, aneu a fer una ullada a ThinkGeek. Hi ha moltes idees per papes i mames frikis.

Vist a No puedo creer…

Cerca de cuatro millones de ciudadanos no pueden acceder a la banda ancha en España en función de su sitio de residencia; a este indicador negativo para el desarrollo de la Sociedad de la Información en España, se le podrían sumar bajas masivas de clientes del ADSL más lento y caro de Europa. Las entidades representativas de la comunidad internauta, los profesionales y los consumidores informáticos en España estiman en cuatro millones la cifra de clientes de banda ancha -ADSL y cable-modem- que podrían darse de baja, si finalmente se confirma el acuerdo que RedTel las sociedades de gestión de los derechos de autor, abanderadas por la SGAE, para que en España se dé tres avisos antes de desconectar o ralentizar la conexión a Internet por usar redes P2P.

A la disminución de ingresos se sumarían las posibles indemnizaciones que podrían derivarse por incumplimiento de contrato de las operadoras y las sanciones aplicables en base a los artículos 8 (“Restricciones a la prestación de servicios y procedimiento de cooperación intracomunitario”) y 11 (“Deber de colaboración de los prestadores de servicios de intermediación”) de la Ley 34/2002, de 11 de julio, de Servicios de la Sociedad de la Información y de Comercio Electrónico, modificado por la Ley 56/2007, de 28 de diciembre, de Medidas de Impulso de la Sociedad de la Información.

Mientras las operadoras de telecomunicaciones tratan de sortear la crisis, las sociedades de gestión de los derechos de autor, intentan conseguir prebendas para las empresas productoras de contenidos tratando de convencer a todo el mundo de que el intercambio de archivos entre particulares por Internet es un acto delictivo y que supone fuertes pérdidas al sector de entretenimiento.

Sin embargo tanto la fiscalía como las sentencias dictadas establecen que el intercambio de archivos con copyright restrictivo por redes P2P no es un delito y no es punible de ninguna forma cuando se trata de archivos públicos o bajo licencias copyleft (la mayoría de los casos).

Las propias entidades de gestión de derechos de autor han reconocido en el “Informe de la industria de contenidos en España“, publicado por ASIMELEC, que no hay una bajada de ingresos en el sector y que solo la música tiene un retroceso en la venta a través del canal tradicional (aunque no se informa del aumento de ingresos por, entre otros, actuaciones en directo, descargas y publicidad).

Lo cierto es que las negociaciones que se están llevando a cabo bajo el auspicio del Ministerio de Cultura, pueden suponer que algunas de las empresas más solventes y con mayor capacidad tecnológica de España empiecen a perder clientes a marchas forzadas. Lo que repercutirá en su cuenta de resultados y en su capacidad de mantener el empleo.

Pero lo más grave es que un acuerdo de esta naturaleza atenta contra la libre competencia, frena en seco el acceso a la Sociedad de la Información en España menoscabando los derechos civiles de los ciudadanos y alejando aún más el derecho constitucional de acceso a la cultura y al conocimiento.

Signat per mi i per molta gent més. Signa-ho tú també posant-aquest text al teu blog!

Escric aquesta entrada després de l’enèssima bufonada de Renfre Regionals a la línia Barcelona – Girona – Figueres. Si l’altre dia eren les desventures d’una locomotora cremada a Gavà (que va afectar de retruc les dues noves potes  de la línia C-2 de Rodalies) o la vaga de “bitllets caiguts” d’alguns dels usuaris del Catalunya de les 7:41, avui ens ha tocat patir un retard de 25 minuts sense justificació per part de Renfe o ADIF. Ja no sabria dir quants minuts hem perdut els patidors d’aquesta línia en retards.

Com bé diu la meva amiga Cristina, això no ha fet res més que començar. Òbviament, quan les obres del TAV a Girona estiguin més avançades, igual que al tram entre Girona i Figueres, aquests retards de 25 minuts es quedaran en simples anècdotes davant del que ens podem esperar. Ja val més que els que agafem aquests trens cada dia ens plantegem altres vies de transport o alternatives com el teletreball.

Realment Renfe sap com estem? Realment creieu que li importa el més mínim una colla de frikis que agafen el Catalunya destinació Barcelona per anar a treballar? Jo diria que no. Més valdria que aquests trajectes entre capitals catalanes es cobrissin amb un servei decent de Ferrocarrils de la Generalitat. No tinc gaire experiència en aquestes línies, però les poques vegades que els he agafat sempre han anat força puntuals. Renfe és cada vegada més una rèmora del passat, un recordatori continu del “Rogamos Empujen Nuestros Ferrocarriles Estropeados”, una lacra per la mobilitat de la gent. En definitiva, un estorb.

I a més, em pugen l’abonament mensual deu euros. Malparits…

És veure el teaser de la pel·li i nominar-la a ser baixada d’internet un dia que no sapiguem què baixar. La peli de Bola de Drac té molts números d’acabar sent un “bodrio” com un casa. I si no, mireu:

Si el vídeo no es veu bé (o no es veu) sempre podeu anar a la pàgina oficial.

Això sí, en aquest panorama de desolació, sempre hi ha gent que està disposada a veure el got mig ple. si no, mireu la proposta de càsting espanyol per a la mateixa pel·lícula. Els de Viruete, com sempre, genials.

… que no deia res en aquest bloc, que han passat la tira de coses que ni tan sols he comentat. Obama ja és president de forma oficial, el Girona Futbol Club es troba instal·lat a la zona mitja de la taula de forma còmoda i hem entrat al 2009 amb un tros de crisi impressionant a les nostres esquenes.

Però res de tot això es pot comparar amb la notícia que ens canviarà la vida a la meva dona i a mi per sempre: d’aquí a uns cinc mesos serem pares d’una nena anomenada Laura, una petita que ens suposarà nous reptes i noves il·lusions a la nostra llar.

A veure si poca poc anem actualitzant aquest bloc, que ja toca…

我看这个电影的时候，我得唱！

Fa disset anys, els meus companys i jo acabàvem la primària a l’Escola Assis de Premià de Mar, una de les dues escoles més antigues del poble (competint amb La Salle). Molts dels que llavors vam sortir d’aquella escola ens aniríem veient al llarg dels anys pel poble, en intèrvals de temps cada vegada més i més llargs. I així, poc a poc, el contacte va anar desapareixent. Uns vam acabar anant a viure a una altra ciutat (digue-li també província o comunitat autònoma), i la majoria vam acabar patint les conseqüències de l’estrès diari de la nostra feina.

Fins ara. Qui ens anava a dir que prop d’una tercera part de membres d’aquella classe ens acabaríem trobant a través de Facebook. Amb disset anys més a les espatlles (entre d’altres coses) ens hem anat contactant, escrivint i comentant fotografies, tot comprovant que a uns els anys els senten de forma diferent que a d’altres. I hem acabat per fer el que fan tots els grups de persones que fa anys que no es veuen: muntar un sopar. Tot està per fer, però per primera vegada un sopar d’aquest tipus no em provoca mandra. Gens ni mica.

Ara, a veure si passo la cinta del viatge de vuitè a Holanda a DVD, que ja va sent hora.

Què voleu que us digui, aquest ha estat un cap de setmana mandrós. Gairebé no hem sortit de casa, ni tan sols per anar a barraques, en tot el “finde”. Exceptuant el dissabte a la nit, clar, en què vam anar a veure “El reino prohibido” (如果你说汉语，这个电影叫‘功夫之王’) amb en Jackie Chan i en Jet Li. Una bona manera de passar un parell d’hores ben entretingudes. Abans de la pel·li, vam anar a fer un volt per les parades que hi ha davant de la devesa, on hi ha uns graciossíssims grups de peruans que proven de fer-nos creure que son cherokees tocant temes pop amb flautes de pan. Impagable.

Em quedo amb una reflexió que faig a l’aire: Ernest Benach, president del Parlament de Catalunya, es compra un Audi A8 que paguem entre tots i l’oimple d’extres per fer-lo servir de cotxe oficial. On the other hand, el President de Cantàbira, el senyor Revilla, arriba a la Moncloa a entrevistar-se amb el president Zapatero en taxi. Sincerament, jo hi ha coses que no entenc.

Per últim, ja porto un parell de setmanes llegint la revista “El Jueves” en format digital. M’hi vaig subscriure atret per l’oferta que et feien (t’estalvies un euro per número, tito!), i deixant de banda que s’han de llegir amb el lector de Zinio (i que per tant estan en un format propietari), la lectura és còmoda, es llegeix de puta mare i em dóna una nova excusa per endur-me’n el portàtil al tren. Que dues hores de trajecte m’han de servir per alguna cosa.

Bona nit!