Com convertir la teva XBOX en un media center

Us poso en antecedents: portava jo mesos i mesos amb la idea de convertir la meva vella XBOX (l’antiga, la de tota la vida, la que pesa com un mort) en un media center funcional que aprofités la xarxa que tinc muntada a casa. I per fi ja puc dir que he aconseguit el meu objectiu.

Els ingredients que he necessitat per dur a terme la meva tasca han estat els següents:

• Una XBOX amb exploit (concretament, el que es fa connectant el disc dur de la consola a un ordinador convencional). Aquest sistema de fer l’exploit a la XBOX és una mica complex (sobretot el pas d’aconseguir els destornilladors adequats i connectar la consola a l’ordinador). Podeu veure un vídeo explicatiu fent click aquí.
• Un bridge (digue-li bridge, digue-li punt d’accés) per poder connectar wireless la XBOX al router inalàmbric. En el meu cas, un D-Link que costa 60 euros a PC-Green (en el meu cas, la inversió s’amortitza)
• Paciència, molta paciència.

Jo ja partia del fet que tenia la consola “tunejada”. El meu amic Àlex Jiménez (aka Axelai) em va il·lustrar i em va donar les indicacions precises per a que ho pogués fer des de casa. Sense gaires complicacions, vaig aconseguir tenir una consola funcionant amb la capacitat de poder fer córrer còpies de seguretat de jocs. Qui vulgui entendre, ja ho haurà entès.

A partir d’ara venia el procés més complicat, tot i que jo no em pensava que ho fos tant. Havia de configurar el punt d’accés inalàmbric per a que es connectés a la xarxa wireless de casa. En un principi, el punt d’accés wifi ja estava configurat per a poder accedir a una xarxa de forma automàtica, però em vaig trobar que el maleït punt d’accés tenia configurada una adreça IP diferent a les utilitzades per la meva xarxa local. Després de fer anar el cap durant tot un matí de diumenge, al final vaig resoldre el cas assignant ujna IP dinàmica per DHCP al punt d’accés. Resultat: el punt d’accés ben configurat i disposat a proveïr de xarxa a la XBOX.

UJna vegada fet això, venia un altre dels plats forts de la jornada: aconseguir que la consola llegís els continguts dels dos ordinadors que tinc al despatx. El primer, un Pentium IV amb Windows XP, seria el meu servidor de música i fotografies. El segon, un Pentium IV menys potent que l’antyerior i amb Ubuntu 8.04 LTS que faig servir com a llar de la Mula, seria el meu servidor de vídeo. Una vegada configurada la XBOX per a que es connectés al grup de treball de la meva xarxa, em trobava amb la situació que no llegia els continguts de cap dels ordinadors a través dels canals habituals (Samba en el cas de Linux, carpetes compartides per Windows). Com es va solucionar la cosa? Doncs de “chiripa”: accedeixo a l’ordinador amb Linux a través del grup de treball, mentre que un petit servidor XMS proveeix accés a l’ordinador Windows.

El resultat no pot ser més satisfactori: tinc accés a tota la meva col·lecció multimèdia des de la comoditat del sofà i sense haver de tirar cap cable addicional. A més, tot allò que m’arriba des de la Mula es pot veure de forma instantània al televisor sense haver-ho de traspassar a cap suport físic (un DVD, vaja). No puc estar més content.

P.d. Merci, Axelai, per tot. Ja ens veurem un dia d’aquests per Palau!

És Google Chrome més que un navegador?

Es tracta de la notícia tecnològica de la setmana passada, i va camí de ser la del mes: Google llença un nou navegador, Chrome, que entra en franca competència amb l’omnipresent Explorer i el batallador Firefox (també podria entrar el Safari de Mac, però Chrome encara no ha sortit per aquest sistema). Tots els blogs, o almenys la majoria dels blogs tecnològics que llegeixo, han parlat de les virtuts i primeres fallades del nou navegador, però al blog d’Enrique Dans l’autor planteja un punt de vista molt interessant: és Google Chrome un competidor de Explorer, o de Windows en General?

El meu mòbil i jo

Farà cosa d’un mes que se’m va espatllar el mòbil. És allò típic que passa: estàs enmig d’un casament (el del teu cunyat, per ser més exactes), i entre la xerinola i l’anar i venir de taula en taula, te n’adones que la pantalla del teu telèfon ha deixat de funcionar. En qualsevol altre cas potser no seria un fet gaire dramàtic, però en el meu cas (em comunico força a través de missatges) la cosa prenia importància.

Després de demanar prestat el mòbil del meu sogre, vaig anar a portar a reparar el meu propi telèfon. El noi de la botiga, amb una sinceritat exemplar, em va comentar el següent:

- Jo te l’envio a Motorola, a veure què em diuen. Si un cas, quan sàpiga res, et truco i et dic  per quan surt.

Tot confiat, i amb un mòbil prestat, vaig anar a Boston, vaig tornar, van passar tres setmanes més i no vaig saber res del meu mòbil fins avui. Avui m’han comunicat l’import de la reparació: 40 euros.