¿Podrá soportar España 4.000.000 de bajas de clientes de banda ancha?

Cerca de cuatro millones de ciudadanos no pueden acceder a la banda ancha en España en función de su sitio de residencia; a este indicador negativo para el desarrollo de la Sociedad de la Información en España, se le podrían sumar bajas masivas de clientes del ADSL más lento y caro de Europa. Las entidades representativas de la comunidad internauta, los profesionales y los consumidores informáticos en España estiman en cuatro millones la cifra de clientes de banda ancha -ADSL y cable-modem- que podrían darse de baja, si finalmente se confirma el acuerdo que RedTel las sociedades de gestión de los derechos de autor, abanderadas por la SGAE, para que en España se dé tres avisos antes de desconectar o ralentizar la conexión a Internet por usar redes P2P.

A la disminución de ingresos se sumarían las posibles indemnizaciones que podrían derivarse por incumplimiento de contrato de las operadoras y las sanciones aplicables en base a los artículos 8 (“Restricciones a la prestación de servicios y procedimiento de cooperación intracomunitario”) y 11 (“Deber de colaboración de los prestadores de servicios de intermediación”) de la Ley 34/2002, de 11 de julio, de Servicios de la Sociedad de la Información y de Comercio Electrónico, modificado por la Ley 56/2007, de 28 de diciembre, de Medidas de Impulso de la Sociedad de la Información.

Mientras las operadoras de telecomunicaciones tratan de sortear la crisis, las sociedades de gestión de los derechos de autor, intentan conseguir prebendas para las empresas productoras de contenidos tratando de convencer a todo el mundo de que el intercambio de archivos entre particulares por Internet es un acto delictivo y que supone fuertes pérdidas al sector de entretenimiento.

Sin embargo tanto la fiscalía como las sentencias dictadas establecen que el intercambio de archivos con copyright restrictivo por redes P2P no es un delito y no es punible de ninguna forma cuando se trata de archivos públicos o bajo licencias copyleft (la mayoría de los casos).

Las propias entidades de gestión de derechos de autor han reconocido en el “Informe de la industria de contenidos en España“, publicado por ASIMELEC, que no hay una bajada de ingresos en el sector y que solo la música tiene un retroceso en la venta a través del canal tradicional (aunque no se informa del aumento de ingresos por, entre otros, actuaciones en directo, descargas y publicidad).

Lo cierto es que las negociaciones que se están llevando a cabo bajo el auspicio del Ministerio de Cultura, pueden suponer que algunas de las empresas más solventes y con mayor capacidad tecnológica de España empiecen a perder clientes a marchas forzadas. Lo que repercutirá en su cuenta de resultados y en su capacidad de mantener el empleo.

Pero lo más grave es que un acuerdo de esta naturaleza atenta contra la libre competencia, frena en seco el acceso a la Sociedad de la Información en España menoscabando los derechos civiles de los ciudadanos y alejando aún más el derecho constitucional de acceso a la cultura y al conocimiento.

Signat per mi i per molta gent més. Signa-ho tú també posant-aquest text al teu blog!

Jo, jo mateix, i els meus clons digitals

L’altre dia hi pensava: quina és la meva presència a Internet? Quin és el meu mapa genètic digital? Anem a pams.

Per començar, i com a bon fan del programari de Google, tinc un compte amb aquesta gent. Faig servir el seu correu electrònic, llegeixo els blogs a través del Reader, tinc localitzats els llocs on vaig normalment a través del Maps, i darrerament he desenvolupat un estrany interès pel Translate. I cada vegada que hi vaig, em recorda que vaig fer una compra a través de Google Checkout, que preparo les intervencions a La Vinyeta a través de Google Docs, comparteixo fotos a través de Picasa i controlo les estadístiques a través d’Analytics.

A part d’això, estic a Facebook, a Xing, de forma testimonial també a Flickr (però això ja és de Yahoo), i tinc un compte que no faig servir a Hotmail (ningú és perfecte). I per acabar d’arrodonir-ho, em vaig crear un compte a Twitter, un a Tumblr i un a Zoho. Controlo els meus comptes online a través de La Caixa i rebo les factures en format digital al correu.

I tot això per què? Doncs per tenir bàsicament un reguitzell inabastable de noms d’usuari i passwords que a vegades em costa recordar, amén d’una sensació de que part de la meva vida es desenvolupa entre bits i bytes. Llavors comença la paranoia i…

… i consulto el correu, a veure si m’ha arribat res nou.

Lorem Ipsum i jo

Tothom més o menys coneix això del Lorem Ipsum. És el text que els dissenyadors gràfics fan servir per crear paràgrafs de text en una mena de “latinajo” estrany perquè la gent no es fixi en què hi ha escrit, i sí es fixi en com queda el text en relació a la pàgina o a allò que s’estigui dissenyant.

La meva relació amb aquest tros de text no passava de fer-lo sevir de forma puntual en alguns dissenys web, però quan el generador automàtic de Lorem Ipsum disponible a www.lipsum.org acceptava traduccions de l’anglès, no m’ho vaig pensar dues vegades.

I ja està fet. Tot i que està pendent de revisió, la traducció catalana del millor generador de Lorem Ipsum d’internet és obra d’un servidor. Sí senyor! Cada vegada la meva petja a Internet és més important (i perquè no dir-ho. més estranya també).

Com convertir la teva XBOX en un media center

Us poso en antecedents: portava jo mesos i mesos amb la idea de convertir la meva vella XBOX (l’antiga, la de tota la vida, la que pesa com un mort) en un media center funcional que aprofités la xarxa que tinc muntada a casa. I per fi ja puc dir que he aconseguit el meu objectiu.

Els ingredients que he necessitat per dur a terme la meva tasca han estat els següents:

• Una XBOX amb exploit (concretament, el que es fa connectant el disc dur de la consola a un ordinador convencional). Aquest sistema de fer l’exploit a la XBOX és una mica complex (sobretot el pas d’aconseguir els destornilladors adequats i connectar la consola a l’ordinador). Podeu veure un vídeo explicatiu fent click aquí.
• Un bridge (digue-li bridge, digue-li punt d’accés) per poder connectar wireless la XBOX al router inalàmbric. En el meu cas, un D-Link que costa 60 euros a PC-Green (en el meu cas, la inversió s’amortitza)
• Paciència, molta paciència.

Jo ja partia del fet que tenia la consola “tunejada”. El meu amic Àlex Jiménez (aka Axelai) em va il·lustrar i em va donar les indicacions precises per a que ho pogués fer des de casa. Sense gaires complicacions, vaig aconseguir tenir una consola funcionant amb la capacitat de poder fer córrer còpies de seguretat de jocs. Qui vulgui entendre, ja ho haurà entès.

A partir d’ara venia el procés més complicat, tot i que jo no em pensava que ho fos tant. Havia de configurar el punt d’accés inalàmbric per a que es connectés a la xarxa wireless de casa. En un principi, el punt d’accés wifi ja estava configurat per a poder accedir a una xarxa de forma automàtica, però em vaig trobar que el maleït punt d’accés tenia configurada una adreça IP diferent a les utilitzades per la meva xarxa local. Després de fer anar el cap durant tot un matí de diumenge, al final vaig resoldre el cas assignant ujna IP dinàmica per DHCP al punt d’accés. Resultat: el punt d’accés ben configurat i disposat a proveïr de xarxa a la XBOX.

UJna vegada fet això, venia un altre dels plats forts de la jornada: aconseguir que la consola llegís els continguts dels dos ordinadors que tinc al despatx. El primer, un Pentium IV amb Windows XP, seria el meu servidor de música i fotografies. El segon, un Pentium IV menys potent que l’antyerior i amb Ubuntu 8.04 LTS que faig servir com a llar de la Mula, seria el meu servidor de vídeo. Una vegada configurada la XBOX per a que es connectés al grup de treball de la meva xarxa, em trobava amb la situació que no llegia els continguts de cap dels ordinadors a través dels canals habituals (Samba en el cas de Linux, carpetes compartides per Windows). Com es va solucionar la cosa? Doncs de “chiripa”: accedeixo a l’ordinador amb Linux a través del grup de treball, mentre que un petit servidor XMS proveeix accés a l’ordinador Windows.

El resultat no pot ser més satisfactori: tinc accés a tota la meva col·lecció multimèdia des de la comoditat del sofà i sense haver de tirar cap cable addicional. A més, tot allò que m’arriba des de la Mula es pot veure de forma instantània al televisor sense haver-ho de traspassar a cap suport físic (un DVD, vaja). No puc estar més content.

P.d. Merci, Axelai, per tot. Ja ens veurem un dia d’aquests per Palau!

És Google Chrome més que un navegador?

Es tracta de la notícia tecnològica de la setmana passada, i va camí de ser la del mes: Google llença un nou navegador, Chrome, que entra en franca competència amb l’omnipresent Explorer i el batallador Firefox (també podria entrar el Safari de Mac, però Chrome encara no ha sortit per aquest sistema). Tots els blogs, o almenys la majoria dels blogs tecnològics que llegeixo, han parlat de les virtuts i primeres fallades del nou navegador, però al blog d’Enrique Dans l’autor planteja un punt de vista molt interessant: és Google Chrome un competidor de Explorer, o de Windows en General?

Segons RTVE, jo no estic a Espanya

O almenys és el que puc deduir del missatge que em surt a la seva web quan entro a l’apartat dels Jocs de Beijing (feu click a la imatge per veure-la en tot el seu esplendor):

Error que apareix quan vas a la secció de Beijing de rtve.es

Actualització (20/08/2008): sembla que ja s’han adonat de l’error i ja es pot veure la pàgina amb normalitat. Llàstima…

Si poses Google a Google, pots carregar-te l’Internet

Bé, això que acabo de dir no és veritat (només faltaria), però m’ha vingut a la ment després de llegir a Microsiervos que la novena paraula més buscada a Google Espanya és… Google! Sí, amics i amigues, en un exercici impecable de soberano despiste, hi ha gent que cerca a dins d’un cercador el mateix cercador. Realment impressionant (tot i que un altre dia parlarem de la gent que fa servir Google fins i tot per anar a les pàgines de les quals ja en coneixen l’adreça).

Però això m’ha fet recordar una sèrie que aquí a Espanya es va emetre pel satèl·lit amb el nom de “Los Informáticos”, tot i que en realitat es diu “The IT Crowd“, una nova mostra del genial humor anglès, aquesta vegada barrejat amb humor de caire més informàtic o geek. Aquesta escena per mi és brutal (avís: està en anglès i sense subtítols, o sia que afineu les oïdes):

Idees per publicar vídeos a Youtube

Les vacances de l’estiu donen per molt. Pots llegir aquells llibres que no llegiries si no tinguéssis cinc o sis hores lliures durant el dia, atrevir-te amb aquella recepta de cuina dificilíssima i “superguai-de-la-mort” que vas veure fer a Karlos Arguiñano, o contribuir a aquest “pou de merda sense fi” (que diria el meu amic Joan Moreno) que és Internet. I una de les maneres amb les que es pot contribuir és penjant vídeos a Youtube.

Des de que aquesta plataforma de distribució de material vídeo es va posar de moda entre la joventut (i no tanta joventut) del món mundial, s’ha anat omplint amb giguies i gigues de vídeos de trompades, animals domèstics, festes d’aniversari o videoclips de manufactura casolana. Però si cap d’aquests temes us interessa, o senzillament no ho trobeu prou interessant, aquí us deixo algunes idees per a que els vostres vídeos tinguin ressò més enllà del vostre cercle familiar.